Hola a tots i totes, sóc en Sergi Subirana, Director tècnic del Centre Municipal de Vela del Prat de Llobregat i coordinador d’activitats del Centre Municipal de vela de Barcelona. M’han donat l’oportunitat d’explicar algunes coses sobre el Patí Català i sobre la meva experiència donant classes d’aquesta embarcació.

Amb aquestes línies no pretenc ensenyar a ningú a navegar en patí a vela, però potser sí que algú podrà beneficiar-se del contingut i potser fins i tot algú que no hi ha navegat mai li cridi l’atenció i s’animi a provar-lo, fet que aplaudiré perquè segur que no el deixa indiferent.

Abans de continuar amb el contingut del blog, crec que una embarcació com el patí a vela mereix unes paraules d’elogis. El patí Català és un catamarà de 5,60 m d’eslora per 1,60 m de màniga,  té línies afinades i el que el fa més especial, és el fet que no tingui timó. Podríem passar-nos hores parlant de l’ elegància, la velocitat, la noblesa, etc amb què navega el patí, però no és el cas, ens centrarem en els passos a seguir per tal d’iniciar-se en aquesta emblemàtica embarcació, acompanyats d’anècdotes recollides al llarg dels anys com a alumne i com a instructor. Dit això, espero que us agradi.

Lliçó número 1: el Patí pot bolcar a terra!!!

El primer que s’ha d’aprendre és a muntar (aparellar) i desmuntar (desaparellar) el patí, i a entrar i sortir de la platja.

Sempre que aparellem un patí o qualsevol altra embarcació, ho farem proa al vent, és a dir amb la vela paral·lela a la direcció del vent, per què fer una cosa així? Ho farem per evitar bolcades innecessàries, no sé si mai li ha passat a algú, bé sí que ho sé, perquè ho he vist i fa mal als ulls veure com el pal es doblega amb el contacte amb la sorra. És allò que ens passa a tots quan  alguna cosa fa mal però no ens passa a nosaltres que tanquem els ulls i fas aquell soroll tan “sshhhhhh” de dolor aliè.

Un cop hissada la vela hauríem de posar-nos les piles en conèixer quins caps hi ha i per què serveix cadascun. Jjo personalment penso que no cal saber per què serveix cadascun el primer dia, però els bàsics sí, és a dir, hem de conèixer d’entrada, la drissa que serveix per hissar i arriar la vela, quins caps controlen la caiguda del pal (burdes de proa i popa) i l’escota (cap que serveix per obrir o tancar la vela). El millor que podem fer, és quan estiguem a terra jugar una mica amb els diferents caps tot mirant l’efecte que tenen sobre la configuració del vaixell.

El següent pas, és aprendre la mecànica de la virada per avant, que serà necessària si volem tornar a terra. Al no tenir timó ens veurem obligats a desplaçar-nos cap a proa i cap a popa per la coberta del patí, per tal d’orsar (acostar la proa al vent) o arribar (allunyar la proa del vent). Si volem minimitzar riscos, la meva recomanació seria simular la virada a terra per tal d’adoptar la mecànica de la maniobra, de la qual en parlarem en el següent blog.

Quan volem entrar a mar,hem de tenir en compte dues coses:

La primera, el rumb amb què sortirem de la platja, ja que això condicionarà la caiguda del pal (Centre Vèlic) i la meva posició a coberta (Centre de Deriva). A l’hora de tornar és important saber d’on ve el vent pel mateix motiu que l’anterior, però el més important de l’entrada a platja és recordar que el patí a terra pot bolcar i amollar vela un cop el patí ha avarat a la sorra.

     Espero que us hagi agradat i en la pròxima publicació per sintimon, aprofunditzarem una miqueta més en el Patí Català.

Sergi Subirana

Director tècnic del Centre Municipal de Vela del Prat de Llobregat
Coordinador d’activitats del Centre Municipal de vela de Barcelona

Col·laborador de sintimon